La línia ferroviària Lleida–La Pobla de Segur va ser inaugurada el 3 de febrer de l’any 1924, però només es va construir el tram Lleida–Balaguer. Anys més tard i passada la Guerra Civil, fou Renfe qui s’encarregà de continuar les obres de la via per arribar l’any 1949 a Cellers, l’any 1950 a Tremp i, per acabar, l’any 1951 a La Pobla de Segur.
Encara que en aquell moment s’estudia la possibilitat real de fer arribar la línia un tram més amunt, fins a Sort, el projecte transfronterer de completar la línia a Saint Girons (França) queda al final descartat definitivament.
La via transcorre per la dreta del riu Segre des de Lleida fins a Balaguer. Ho fa per una via única en un itinerari planer fins que arriba a les primeres muralles muntanyoses de Sant Llorenç de Montgai i Camarasa. Ben aviat, el tren forma part de la conca del riu Noguera Pallaresa que l’acompanyarà, entre embassaments i serralades muntanyoses com el Montsec, fins a la Pobla de Segur, la darrera parada. Per arribar fins allà, el tren haurà hagut de superar un total de 41 túnels i 31 ponts.
L’any 2005 la línia Lleida–La Pobla de Segur és traspassada per Renfe a Ferrocarrils de la Generalitat. Tot seguit, a l’abril de 2006, comencen les obres de restauració del traçat i a l’estiu del 2007 es restableix el servei de la línia. El 70% del volum d’usuaris es concentra en el tram Lleida-Balaguer, que es pot considerar de rodalia ferroviària. La resta del trajecte, que travessa el Prepirineu lleidatà fins arribar a La Pobla de Segur, té un caire més turístic. Es triga una hora i cinquanta minuts a recórrer tot el trajecte.
La línia té 17 parades. Només a Lleida Pirineus i a Balaguer hi ha despatx de venda de bitllets.
Servei Turístic
Viatges singulars per la línia Lleida – La Pobla de Segur amb material clàssic.
Un recorregut nostàlgic que et permet retrocedir en el temps, una experiència imprescindible per als amants del ferrocarril i de la natura en estat pur. Es tracta d’un viatge inoblidable per les Terres de Lleida fins als llacs del Prepirineu: sortim del Segrià, travessem la Noguera i el Montsec i arribem al cor del Pallars Jussà.